Érase una vez mi madre

París, 1963. Roland, el petit d’una família de sis germans, pateix una malformació en un peu. Segons els metges mai podrà caminar, però la seva tossuda mare, Esther, simplement es nega a acceptar-ho. Mitjançant una combinació de fe infrangible i negació excepcional, la dona està decidida a desafiar qualsevol adversitat per aconseguir que el seu fill sigui feliç.

Ken Scott dirigeix ​​aquesta adaptació de la biografia supervendes de Roland Perez, una història que beu de l'esperit de les pel·lícules franceses Intocable i La familia Bélier. Leïla Bekhti, en el paper de la mare, aconsegueix donar al punt exacte entre la constància, el desvergonyiment i la molèstia que una mare com Esther suposa en la vida dels seus fills. El seu visionat es viu com una carícia comprensiva i càlida precisament perquè la cinta fa el mateix amb els personatges: acollir els seus defectes al costat de les seves virtuts i acompanyar-los en el viatge, com fa l'amor d'una mare.