La Cenerentola

La història de la serventa que es transforma màgicament en princesa és present a les tradicions folklòriques de l'antiga Grècia, la dinastia Tang a la Xina, Les mil i una nits, així com a les antologies de Perrault, els germans Grimm i –com tots sabem– Walt Disney.

 

Ara bé, en cap d'elles –que sapiguem– es pronuncia la pregunta de ressonàncies hamletianes que sí que escoltem a La Cenerentola de Rossini: "Soc un príncep o una coliflor?".

 

En efecte, un segle i mig de tradició de 'commedia dell'arte' i un altre més d'òpera bufa no havien transcorregut debades i, així, l'últim 'dramma giocoso' de l'últim gran representant d'aquest gènere va batre totes les expectatives en el seu temps –l'òpera va arribar fins a Constantinoble, Buenos Aires, Calcuta i Sidney a només unes poques dècades de la seva estrena a Roma– de la mateixa manera que segueix sense defraudar a la nostra.

 

La divertida i animada producció de Stefan Herheim afegeix un inesperat ingredient a aquesta excitant barreja d'humor i fantasia, ja que el mateix compositor hi farà acte de presència i demostrés com la veritable màgia es troba, en realitat, en la veu humana.