Cas pràctic d’estudi de la concentració de CO2 a la sala del Kubrick

Introducció

La principal via de transmissió del virus SARS-CoV-2 és de persona a persona a través de la inhalació i/o intercepció de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus, esternuda o parla, a distàncies curtes. Aquestes gotes són relativament pesades, no viatgen lluny i es dipositen ràpidament al terra o a les superfícies properes. Per això les principals mesures per evitar el contagi són mantenir la distància entre persones, l’ús de mascaretes i la neteja i desinfecció de les superfícies. Tanmateix, el virus pot romandre també unes hores a l’aire en aerosols més petits, que es poden desplaçar a més distància i ser inhalats per altres persones que comparteixin el mateix espai.

La ventilació com a sistema per evitar la propagació de la COVID-19

Per reduir el risc de contagi, és necessari ventilar el màxim possible els espais tancats. Com més ventilació hi hagi, menor serà la probabilitat de contagi. La renovació de l’aire té efecte sobretot en la reducció d’aquestes gotes més petites, disminuint així la concentració del virus en cas de presència de persones infectades.

 

Per aconseguir una bona ventilació d’un espai tancat cal mantenir la màxima aportació possible d’aire exterior, mitjançant ventilació natural i/o sistemes de climatització i ventilació mecànica que permetin l’aportació d’aire de l’exterior.

 

Per tal que la ventilació sigui efectiva, convé provocar fluxos d’aire entre finestres o entre portes i finestres, obrint finestres o portes que es trobin oposades entre sí per tal que corri l’aire, aconseguint una ventilació creuada.

 

Mesura de la taxa de CO2 com a mesura per a la COVID-19

Per avaluar la ventilació d’un espai es pot utilitzar un sensor de diòxid de carboni (CO2). L’increment de la mesura de CO2 en espais interiors en relació a l’aire exterior, s’utilitza com un paràmetre indicador de la qualitat de l’aire, atès que quan un edifici està ocupat, les concentracions de CO2 a l’interior augmenten degut a l’exhalació dels ocupants. I té com a finalitat determinar quantitativament la ventilació d’una sala i poder comparar els nivells detectats amb les recomanacions de ventilació establertes.

escala qualitat.jpg

La concentració de CO2 en exteriors ronda els 400-420 ppm (parts per milió), el que vol dir que, per cada milió de molècules d'aire, 400-420 són de CO2. Es considera que una estança està ben ventilada quan la concentració de CO2 és de 800-950 ppm. Si el valor està per sobre, es considera que l'estratègia de ventilació és insuficient.

 

Si en una estança hi ha 800 ppm de CO2, significa que l'1% de l'aire que respirem ja ha estat respirat abans per algú. Si són 2400 ppm, el 5% de l'aire que respirem ha estat exhalat abans. Inhalar l'aire que altres han exhalat és una via de contagi. Per això es recomana mantenir el CO2 sempre per sota de 800 ppm.

 

Els nivells acceptables en un espai interior estarien entre els 500 ppm i 700 ppm, tenint en compte que en l'aire exterior és de 400 ppm.

142479380_406198350441727_65028810113874

Resultats obtinguts al Kubrick

En una sessió aleatòria, sense saber-ho des del cinema Kubrick, un espectador va agafar registres de la concentració de CO2 amb un sensor mh-z19b que presenta un error mínim del 5%. A posteriori ens va fer arribar els bons resultats que havia obtingut. Cal tenir en compte a l’hora d’analitzar les dades, que la sessió era diumenge 24 de gener a les 19.15 hores, el que vol dir que prèviament ja havíem tingut una sessió matinal i una just abans de la del registre de dades.

De la gràfica sobretot en cal destacar els baixos nivells de concentració de CO2 només accedir a la sala. Aquests valors estan directament associats a les mesures adoptades pel cinema Kubrick, que ha deixat un espai de temps entre sessions més gran per poder desinfectar bé la sala i, durant un període aproximat de 15 minuts, s’obren les sortides d’emergència que tenen sortida directe al carrer i les d’accés a sala per crear un correcte flux d’aire. D’aquí que a l’iniciar la sessió la concentració de CO2 tingui valors tan aproximats a 400 ppm, valors semblants als de l’exterior.

Al llarg de les dues hores i mitja de projecció s’observa molt bé amb les dades com la concentració de CO2 en aire va augmentant, però no ho fa progressivament sinó que de forma periòdica hi ha diferents disminucions d’aquesta. Aquestes baixades estan associades directament al funcionament del sistema de climatització de la sala que està en funcionament al llarg de tota la tarda i que va renovant l’aire de dins amb el que agafa de l’exterior. D’aquesta manera podem veure com l’ús del sistema de ventilació de la sala també afavoreix durant la projecció a mantenir una taxa de concentració de CO2 adequada, ja que en tot moment de la sessió (dues hores i mitja) s’ha mantingut la sala amb nivells òptims i inferiors als aconsellats de 700 ppm.

 

Un cop finalitzada la sessió, amb la sortida corresponent dels espectadors, la sala es torna a ventilar de forma natural amb l’obertura de la sortida d’emergència i les portes d’accés, de manera que recuperaríem els valors inicials aproximats a 400 ppm, valor des del qual ja partíem a l’inici de la sessió tot i haver tingut una sessió just abans.

 

Conclusions

Amb les dades facilitades per l’espectador, es pot concloure que la ventilació manual realitzada entre sessions al Kubrick es efectiva ja que a l’inici de la sessió la sala es troba amb nivells de concentració de CO2 en aire semblants a l’exterior. A més a més, al llarg de tota la sessió (dues hores i mitja) no es supera la taxa recomanada de 700 ppm per a que disminueixi la possibilitat de contagi per COVID-19 per aerosols i la sala està encara lluny d’arribar a nivells de ventilació insuficient.

 

També ens indica que per la durada de la sessió en la que s’ha fet el registre, és una bona praxi per part del cinema que en sessions de Continguts alternatius, en les quals els ballets i òperes tenen una durada més llarga, es realitzi una pausa i s’aprofiti per ventilar la sala de forma natural obrint les portes de la sala i d’emergència per crear un flux d’aire.

 

Amb aquestes dades com a mínim no es pot considerar més perillós ficar-se en una sala de cinema on es prenen més mesures i s'està més segur que en altres llocs.


Recomanació

La ventilació complementa, no substitueix, les altres mesures preventives establertes en el protocol del cinema (el manteniment de la distància de seguretat entre persones, l’ús de mascaretes, la neteja i desinfecció de les mans i les superfícies i objectes, entre d’altres), les quals tenen com a objectiu evitar les altres vies de transmissió de la malaltia.